Entrevista a Alicia Coca. Cap de Tecnologies de Negoci de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). 

Com valores la vostra participació en el Congrés Women Evolution, a Girona, el passat 23 de maig?

La valoro com molt positiva i enriquidora, tant en l’aspecte personal com en el professional. Va ser un plaer poder escoltar  testimonis i ponències tan interessants com les que es van presentar i per a nosaltres, com a empresa pública de transport, compartir la nostra experiència és una oportunitat per acostar-nos a altres àmbits i sectors socials d’una manera més propera.

El fet de poder escoltar a tantes dones, tan interessants i amb tanta empenta, suposa una injecció d’energia i optimisme de cara al present i al futur. En definitiva, el congrés de Women Evolution Girona va ser molt i molt gratificant.

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya és una organització que ha apostat  fermament per assolir la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes a la companyia i evitar qualsevol classe de discriminació.

Com definiries el model exemplar d’empresa igualitària i diversa?

En molts casos pot semblar que les dones, a la nostra carrera professional, partim d’una posició més endarrerida i que hem de demostrar més en el nostre dia a dia per arribar a un mateix destí. I això és el que cal eliminar completament. La igualtat d’oportunitats ha d’estar absolutament garantida.

No sabria dir si existeix un model exemplar d’empresa igualitària i diversa, però sí que estic segura de que el camí per arribar-hi passa pel respecte personal i professional entre les persones que en formen part. I aquest respecte és el que construeix una organització forta i cohesionada.

La diversitat enriqueix els resultats de qualsevol activitat i, en particular, d’una organització però, a més, com a empresa pública estem doblement obligats a treballar per aquest model igualitari i divers que, alhora, és amb el qual ens identifiquem. A FGC ens definim com una empresa feminista.

Explica’ns, breument, com esteu abordant el repte de feminitzar una empresa d’un sector masculinitzat com és el ferroviari. Quines són les claus del canvi positiu que esteu aconseguint?

En el cas de Ferrocarrils, el canvi sobretot ve de l’aposta ferma i activa per a fomentar la incorporació de dones en tots els àmbits de la companyia.

En la nostra estratègia d’activisme 2030, un dels quatre eixos principals d’actuació és el de #CréixerAmbLesPersones, que indica que FGC avançarà en la igualtat objectiva amb l’objectiu d’esdevenir una empresa paritària (actualment les dones representem el 32,5% de la plantilla), i promourà el lideratge participatiu i els processos de cocreació per a fomentar la participació, la implicació i la suma de talent de totes les persones que formen part de la companyia.

Especialment, en un sector tan poc femení com el ferroviari, cal fer èmfasi en la difusió de la nostra professió i de les oportunitats que presenta per tal que les dones no es quedin al marge. I això passa, en part, per aconseguir que es vegi amb naturalitat el fet que les dones estiguem presents en qualsevol dels llocs de treball que tenim, i no ens estranyem en veure dones en posicions on fins ara només hi havia homes.

Ara bé, hem de pensar que si les dones no entren en el món tecnològic i industrial, és difícil que puguin ocupar la demanda existent als diferents llocs de treball. D’aquí la importància de veure aquestes professions de forma natural tant per a homes com per a dones, especialment en les etapes formatives que és quan les nenes estan enfocant el seu futur professional.

Què et va portar a enfocar la teva carrera professional al sector de les TIC? Alguna anècdota destacada?

La meva decisió d’estudiar Informàtica va ser absolutament imprevista. Jo pensava estudiar Econòmiques, però un dia em van parlar de la carrera d’Informàtica i vaig pensar: “per què no?”. De fet, un dels aspectes que em va atreure més va ser la curiositat per saber què era allò de la informàtica.  No havia vist mai un ordinador. I sense donar-li més voltes, aquell mateix dia a la tarda vaig anar a la Universitat Autònoma de Barcelona  a matricular-me a la carrera d’Informàtica, que en aquell moment era una llicenciatura de 5 anys. El que no sabia en aquell moment és que estava prenent una decisió que em permetria accedir a una professió tan apassionant com la que tinc i poder posar la tecnologia i la informàtica al servei de les persones.

Què els diries a les nenes i joves per animar-les a estudiar aquestes carreres?

Els diria que sobretot, no escullin quedar-se al marge d’un sector tan important i de futur com és la tecnologia.

En general, les professions que coneixem com a STEM (Science, Technology, Engineering, Mathematics) presenten una bretxa de gènere molt marcada. A la UE (any 2023) les dones representen només un 18,9% de l’ocupació del sector TIC,  justament, quan l’ocupació del sector TIC ha crescut set vegades més que a la resta de sectors en els darrers deu anys.

Això posiciona a les professions TIC com a grans generadores d’ofertes pel que fa al mercat de treball. I aquest creixement s’estima que continuarà reforçat en els pròxims anys, especialment amb les noves tecnologies com són la intel·ligència artificial, les ciències de dades i d’altres. Si les dones no formem part d’aquestes professions, estarem renunciant a un munt d’oportunitats, i a una bona part del que serà el futur, sense oblidar que el disseny de la tecnologia ha de tenir també la visió femenina, perquè això és bo per al conjunt de la societat.

Transformació Digital al servei de les persones. Quin tipus d’aplicacions o processos tecnològics desenvolupeu a FGC per a oferir un servei de qualitat amb criteris d’ètica, d’eficiència i eficàcia?

El servei i l’atenció a les persones forma part del nostre ADN com a empresa, d’una manera transversal, en totes les nostres àrees d’activitat. El transport públic l’utilitzen tota mena de persones: joves, grans, famílies, persones amb dificultats auditives, amb problemes de visió, amb limitacions de mobilitat, persones que no saben llegir o amb dificultats cognitives, etc.

I el repte important és fer que l’experiència de transport s’adapti a totes les persones, atenent a la seva diversitat i necessitat funcional.

Així, les nostres màquines automàtiques de venda de bitllets disposen, des de fa més de vint anys, d’una navegació per veu adaptada per a persones cegues. També comptem amb un mode d’agent remot centralitzat que permet que en cas de necessitat un agent del Centre de Control prengui el control de la màquina i ajudi el client a realitzar la seva compra. També en l’àmbit de la informació al client, a les andanes la informació es dona de forma simultània en pantalles (visual) i per megafonia (auditiva).

I aquests són només alguns exemples de com hem adaptat els nostres sistemes a les diverses necessitats funcionals perquè continuem treballant per a aconseguir una mobilitat cada vegada més inclusiva.

Utilitzeu intel·ligència artificial? En quins departaments o processos?

M’agrada definir la informàtica com la ciència que ens permet crear solucions basades en sistemes tecnològics de procés de la informació per resoldre problemes i facilitar així la vida a les persones. La intel·ligència artificial està en plena eclosió i ens aporta eines molt potents per a poder crear, millorar, ampliar solucions que facilitin la vida de les persones d’una forma abans impensable. No cal dir que, com  qualsevol eina, pot ser mal utilitzada, però controlada i utilitzada correctament, ens ha de permetre un avenç molt substancial.

En el cas d’FGC utilitzem intel·ligència artificial per a l’anàlisi d’imatges que ens permet detectar determinades situacions com poden ser accions de frau en les barreres d’accés. També estem treballant en projectes en desenvolupament que ens permetran incorporar mòduls d’eines d’intel·ligència artificial en els nostres sistemes del Centre de Control, per tal de facilitar les actuacions dels operadors i aportar eficiència en l’explotació ferroviària.

De cara al futur, també tenim oberta una línia de treball amb el projecte Aina, d’intel·ligència artificial i tecnologies del llenguatge, per avaluar la viabilitat de fer que les nostres màquines de venda automàtica, no només parlin, com fan ara, sinó que se’ls hi pugui parlar. I, per tant, per a comprar un bitllet, no hagis d’interactuar amb la màquina sinó només demanar-li el que vols. Això facilitaria l’ús especialment a aquelles persones que tenen dificultat per operar amb una màquina per la raó que sigui (funcional o cognitiva).

Segons el darrer Informe de la Bretxa de Gènere 2023 del World Economic Forum[i], els darrers anys han estat marcats per un important retrocés per a la paritat de gènere a escala mundial. El tebi progrés en les bretxes persistents i grans transformacions en aquesta dissetena edició de l’Informe sobre la bretxa de gènere global ens interpel·la de forma urgent per a una acció renovada i concertada.

Per on creus que hauríem de començar a accelerar el progrés cap a la paritat de gènere?  

Torno a insistir en el que comentava abans referent a la gran importància de promoure els coneixements STEM entrel’alumnat i, especialment,  generant referents de dones que permetin a les noies imaginar-se desenvolupant aquella carrera professional.

La bretxa de gènere existent en l’àmbit de la tecnologia és insostenible i incomprensible. Per solucionar-la, cal que a les escoles i a les universitats hi hagi noies i dones matriculades fent estudis en aquest àmbit. [i] Enllaç a l’Informe WEF.

Missatge final que vulguis enviar a les dones professionals, d’empresa, directives, CEO ’s i emprenedores.

Voldria enviar un missatge de compromís i perseverança. Hem de treballar el que calgui per estar presents, per formar part, per liderar, per dissenyar, per col·laborar, per ser protagonistes i també, naturalment, hem de ser solidàries i ajudar i donar suport a altres dones en tot allò que puguem. El camí és apassionant, no és senzill, però tampoc ningú ho esperava. I, mentre hi hagi camí, el podem recórrer.