Article de Víctor Costa, economista i director de VIA Empresa
Us imagineu que els homes només ocupéssim un 31% dels càrrecs directius o de gerència? Us magineu que només hi hagués un 22,6% d’homes consellers en empreses cotitzades o que només un 6,3% fóssim CEOs? Us imagineu que els homes cobréssim un 23,4% menys que les dones? Us imagineu que més de la meitat de les empresàries rebutgessin les auditories de bretxa salarial? Us imagineu que Catalunya deixés de guanyar al voltant de 1.000 milions d’euros l’any per la pèrdua de talent masculí? Us imagineu que els homes féssim el 67% del treball de cura a la família i les dones només el 33%? Us imagineu que la diferència entre la pensió mitjana d’una dona i un home rondés el 30%? Us imagineu que fos necessari el premi Home TIC o el Dia Internacional dels Homes i els Nens a la ciència per visibilitzar-nos?
I tot això, en un món on suposadament «tots som iguals davant la llei, sense que pugui prevaldre cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social». I tot plegat representant el 50% de la societat… Doncs, no fa falta imaginar-s’ho perquè, si canvieu la paraula home per la de dona, acabeu de llegir com és la radiografia econòmica de «la igualtat» de gènere.
I encara s’haurien pogut afegir moltes més dades que s’han anat recopilant al llarg dels últims anys i que per fortuna o desgràcia, es recopilen cada dia. Com, per exemple, que només el 12% de les empreses catalanes compleix la Llei d’Igualtat. Desafortunadament, la llista de «només» és massa llarga, des de fa massa temps i massa sovint en contra de les dones. Així doncs, com a home, economista de formació i director de diari, prefereixo passar a un segon pla i que els titulars en clau de gènere parlin per si sols. Sense silencis.
«Vaig enamorar-me del feminisme de la mà de la filòsofa Judith Butler»
Vaig enamorar-me del feminisme de la mà de la filòsofa Judith Butler i aquella cita que diu així: «Sigui quina sigui la llibertat per la qual lluitem, ha de ser una llibertat basada en la igualtat». Al llarg de la meva trajectòria professional, he escoltat grans titulars. I els que queden! Així doncs, vull aprofitar aquesta ocasió per fer un breu recull d’alguns d’aquests titulars silenciats, tal com he fet en més d’una ocasió a VIA Empresa.
Per pensar: «No hi ha democràcia sense feminisme i els privilegis són invisibles per qui els gaudeix»; «La determinació amb què algunes dones estem ocupant els àmbits de decisió està obligant als homes a redefinir la masculinitat», «Hi ha molts referents per a nens i homes però falten referents per a dones»; «Hem de construir entre tots i totes, per primera vegada a la història, un país en clau de gènere»; «Si treballes per visibilitzar la mirada femenina, ets feminista. Punt» o «És veritat que cada cop hi ha més dones emprenedores, el que falta és que es vegi que existeixen».
Encara més: «Molts cops la nova emprenedora ha de lluitar contra el seu propi entorn, les parelles i la família»; «Perquè arribin moltes dones a dalt, és important que n’hi hagi moltes a baix i que puguin pujar»; »Quan les nenes estimen la ciència i la tecnologia el món és molt millor»; «Hem de posar la dona al lloc que li correspon»; «Quan una dona fa un pas, totes les dones fem el pas darrere seu»; «Els drets de les dones no és una cosa política sinó de drets humans»; «Els senyors ens treuen i ens posen les cadires, però no ens les donen»; «Un país sense talent femení és un país més pobre» o «Si vols guanyar diners, posa una dona a la teva empresa».
Sí, sóc home i feminista. I això no va de tenir mares, germanes, tietes, àvies, amigues, dones o promeses… Això va d’igualtat, llibertat, justícia o democràcia. Això va de Drets. Sóc dels que creu que cada dia hauria de ser 8 de Març fins que el 8 de Març pugui ser un dia qualsevol. Els homes també hem de fer un pas endavant. Escoltem-les, escoltem-nos. Actuem.
Segueix a Víctor Costa a:
Twitter: @victorcostaor
Linkedin: Víctor Costa
El pots llegir a Via Empresa
