Compartim aquest article d’opinió de la Dra. Marina Geli, Metgessa. Directora General de la Facultat de Medicina UVic-UCC. coordinadora del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials UVic-UCC. Font de l’article: Nació Digital.
«Catalunya pot liderar un model sistèmic de neurociències aplicades de país, sanitari i social, orientat a la prevenció, el tractament i la recuperació»
La recerca multidisciplinar acumulada els darrers vint-i-cinc anys permetrà la «Nova Era de la Neurociència» aplicable a moltes malalties neurològiques, trastorns i malalties mentals i disfuncions del neurodesenvolupament i de l’aprenentatge. Els pròxims deu anys podem aspirar a canvis substantius en l’Alzheimer. La necessitat de formar, actualitzar a molts professionals en elements fonamentals del coneixement actual en neurobiologia és un repte.
Les malalties neurològiques i mentals són molt prevalents en la població catalana i mundial. Són la tercera i la quarta causa de mort i, molt freqüentment, generen pèrdua de qualitat de vida durant anys amb un alt impacte familiar, laboral, educatiu, social i econòmic. El 15% dels nens i joves tenen disfuncions del neurodesenvolupament que compromet el seu aprenentatge i socialització si no hi ha detecció i intervencions eficaces. El 25% de les persones patiran un trastorn mental al llarg de la vida. El 8% de les persones de 65 anys o més presenten deteriorament cognitiu lleu o demència. El 25% de les persones de 85 anys o més tenen demència. L’Alzheimer afecta a Catalunya unes 100.000, el 70% dones. Al món, segons l’OMS, hi ha 50 milions de persones diagnosticades i les previsions per al 2050 són de 152 milions. L’increment de l’esperança de vida comporta un increment de demències que fa fràgil el sistema sanitari i social per increments exponencials en la cura de les persones i el suport a les seves famílies. Altres malalties neurodegeneratives com el Parkinson, Esclerosi Múltiple, Esclerosi Lateral Amiotròfica, malaltia de Huntington són malalties neurològiques cròniques discapacitants. Les malalties neurològiques vasculars, especialment l’ictus, formen part del grup més prevalent de patologies, les circulatòries. Les lesions cerebrals i medul·lars posttraumàtiques són un altre subgrup discapacitant. Afectacions congènites, genètiques, embriopaties en nens tenen un fort impacte en el desenvolupament nerviós central amb alta discapacitat.
La neurociència o neurobiologia és la ciència del sistema nerviós. La progressiva multidisciplinarietat ha permès arribar a aquest futur immediat amb molta esperança per moltes patologies, disfuncions neurològiques. La civilització grega identifica per primera vegada el cervell com òrgan central responsable de les activitats superiors, Intel·lectuals, d’aprenentatge i de pensament.
