Article de l’Ilma. Sra. Mireia Ingla, alcaldessa de Sant Cugat del Vallès
La COVID-19 i la posterior crisi econòmica i social ens ha descobert una crua realitat: les cures són fonamentals i no han estat mai ni reconegudes ni retribuïdes dignament perquè les hem dut a terme les dones.
Sí, hem demostrat sobradament la nostra capacitat per exercir tasques d’infermeria, mestres, caixeres, gericultores, netejadores… Tanmateix, a base d’empènyer molt, en els últims temps hem demostrat que tenim altres qualitats: treballar sota pressió, visió a llarg termini, gestió d’equips, etc. Ens sabem capaces de liderar qualsevol empresa o administració.
Durant el darrer any i mig, moltes dones hem liderat una situació complexa per a la qual ningú estava preparat. En el meu cas, com alcaldessa, vaig prendre decisions difícils davant de situacions que han afectat directament les persones més vulnerables: la gent gran, els infants, persones amb malalties mentals, etc. Però, alhora vaig afrontar una situació que ho trastocava tot, també la planificació política del govern que tinc l’honor d’encapçalar.
En ocasions, dones que han assumit reptes similars hem plorat en privat i en públic, i aquesta mostra de les emocions, que sembla pròpia de les dones sense lideratge, és en realitat una de les claus que ens permet conèixer l’impacte de les nostres polítiques i empatitzar amb el veïnat.
Malauradament, en ple segle XXI, només podem afirmar que homes i dones som iguals formalment davant la llei. Parlo de llistes cremallera en les candidatures electorals o de percentatges a consells d’administració. Ara, però, lluitem per deixar de ser una quota de representació i exercir el poder real al món polític i econòmic. Per aconseguir-ho, les dones ens hem de fer visibles.
Fa dos anys que tinc l’honor de fer d’alcaldessa de Sant Cugat i d’entomar els reptes que té la ciutat avui dia, però també agafo amb ganes la necessitat de reflexionar i pensar com serà la ciutat del 2030. El món canvia a marxes forçades, la pandèmia ens ho ha posat de manifest, però també la crisi de l’habitatge o l’emergència climàtica que vivim.
Qui sabrà llegir el moment, interpretar-lo? Aquells líders que s’assemblin a les persones que volen representar. Gent que sigui propera, que estigui preparada, però que evidentment sigui sensible i empàtica. Les formes de lideratge col·lectiu més capaces de teixir complicitats i aliances són les que fan més sòlides les decisions i asseguren un major impacte. I les dones hem demostrat clarament que podem assumir aquest rol tan necessari.
Perquè, quan parlem de la necessitat que les dones liderin les nostres ciutats, el nostre país, especialment en un context de canvi com el que comentava, no parlem només en termes de conquesta de drets sinó de guanys en termes de qualitat democràtica i de millor governança.
La tercera edició de Women Evolution és fa possible gràcies al suport de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
