Article d’Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona.
L’Observatori dona, empresa i economia ha aconseguit una nova fita. Crear i posar en marxa exitosament l’Escola d’Igualtat de la Cambra de Comerç de Barcelona. Hem d’estar molt orgulloses per nosaltres i per les primeres alumnes i alumne, perquè també s’ha inscrit un home per aprendre tot el que cal saber sobre la llei d’Igualtat i la seva aplicació en l’empresa.
Ha estat una meta aconseguida de forma exitosa perquè hem tingut el millor equip de professionals al darrere, començant per la meva tenacitat en llençar aquest projecte, per les dones extraordinàries que m’han acompanyat com la Mar Gaya y la Marta Macias, expertes en Igualtat de Gènere, excel·lents professionals i coordinadores d’aquest curs.
Comptar amb la complicitat i el suport de la Roser Xalabarder, presidenta de l’ODEE i del Consell Directiu de la Cambra de Comerç de Barcelona ha estat cabdal i exemplar, com organització que lidera un projecte transformador de cara al conjunt d’empreses que conformen aquesta gran xarxa empresarial i productiva.
Agrair a les professionals d’empreses que han fet aquest pas endavant, participant en aquesta primera edició del Curs “La Igualtat a les empreses”, des d’un exercici de consciència i corresponsabilitat que han valorat la importància d’aquest curs i s’hi ha sumat. Són la primera promoció . I la primera promoció es sempre la més especial. La que va carregada d’ il·lusions. La que es pionera. La que es sinònim de valentia. Les pròximes gaudiran potser de mes experimentació i perfeccionisme. Mes engranatge. Però aquesta , la vostra, és la primera, la històrica.
Les hem de felicitar perquè ara són unes expertes en la Llei d’ Igualtat i en el seu desenvolupament. I no de qualsevol manera . Si no que ho han fet , havent aprofundit en les causes veritables de les desigualtats i de les discriminacions en el mon de l’ empresa i de les organitzacions.
A més , aquesta formació els ha donat una cosa important, però intangible en el món materialista i de pensament únic que vivim… i és que possiblement, us ha obert la ment a altres realitats, altres històries, altres evidències, altres mirades… i això ofereix la possibilitat de reflexionar ., de pensar lliurament, de tenir sentit crític, de qüestionar, que és l’ únic que dona llibertat i valentia.
En aquest article com a síntesi de la meva intervenció en l’acte de lliurament dels diplomes us vull parlar de l’escola, de lla Llei d’ Igualtat, per què serveix i del futur, tot sota el prisma de la meva experiència personal.
PER QUE CALIA FER L’ ESCOLA D’ IGUALTAT ?
Sessió formativa de l’Escola d’Igualtat a la Cambra de Comerç de Barcelona.
Mireu, aniré una mica enrere. Vàrem crear l’ ODEE fa 15 anys. Perquè no n’hi havia cap altra amb una Visió i Missió tant especifica i clara que unís les dues animes del feminisme i del progres econòmic i social. Que unís el món del feminisme i de la Igualtat i dels drets de les dones amb el món de l’ empresa.
I per tant, vàrem començar científicament, creant els primers indicadors econòmics en clau de gènere que mesuressin i ens informessin de la situació de les dones en el món de les organitzacions a Catalunya. Hem creat tendència i els nostres estudis són material d’estudi i consulta a tot arreu . També al Govern.
També vàrem veure la necessitat de fomentar Fòrums de debats econòmics i empresarials en clau de gènere per a difondre els valors que volíem les dones en el món de les organitzacions i en la societat. Hem estat pioneres. Malauradament, per manca de recursos no hem pogut continuar.
Calia crear ara l’Escola d’ Igualtat a l’ Empresa dins aquest context socioeconòmic per diverses raons:
- Primer, per estudiar la Llei d’Igualtat i saber-la aplicar pràcticament amb el mètode del cas. Per això vàrem escollir el millor professorat ( amb la col·laboració de la Mar Gaya i la Marta Macias) Però, per saber aplicar-la calia entendre el per què i les causes de la Llei. Calia endinsar-nos en les causes profundes de les discriminacions i de les desigualtats. No només les objectives i òbvies, sinó també amb les intangibles, subjectives, històriques, socials i emocionals. D’ aquesta manera donem instruments i eines per fer un desenvolupament òptim de la Llei i saber bregar amb totes les reticències i frens que hi ha en totes les organitzacions i en la societat, de tal manera que davant de cada canvi , conflicte o discussió de seguida es pugui albirà el nord i el criteri a seguir.
- Segon, un Escola que unís les dues ànimes : la Feminista o dels drets de les dones i la nostra ànima emprenedora i catalana més profunda, la del desig de prosperitat econòmica i social.
O sigui els drets de les dones a l’ Empresa i a la societat pel progres econòmic i social.
Jo sempre he estat feminista i rebel, des de molt petita. Però mai he volgut ser pobra, viure als marges. Per a mi, el més important era la independència econòmica i mai he pensat que els pobres són més bones persones, ni que podran entrar als regnes del cel, o tindran millor vida. Si , però he pensat com els meus pares ens varen ensenyar en la honestedat .
Els diners són neutres, depèn del que facis amb ells. I precisament, es poden fer moltes coses bones amb diners. I el que si sé, és que la pobresa i la misèria porta pobresa d’ esperit, com “Nou pams de terra” i com tantes i tantes novel·les i experiències que tenim al nostra voltant. Cal sempre un mínim econòmic per portar una vida digna i mínimament feliç. I aquest és el primer estadi de la base de la piràmide de Maslow . Després, la salut física i emocional, i social i cultural- cultura . I jo això ho vull per a tothom.
Per això, sempre he unit des de bon començament el meu feminisme a la independència econòmica i patrimonial de les dones. O sigui a no anar pels marges , per on , a més ens volen mantenir el sistema patriarcal.
SOBRE LES LLEIS.
Les Lleis són promulgades per justícia i per la defensa dels drets humans i en aquest cas, els de les dones, que són la meitat de la població, però gairebé sempre són fruit d’ una lluita incansable de la ciutadania, en aquest cas de les dones.
Gràcies a una resistència quotidiana, sistemàtica i a foc lent des de tots els punts, espais i vessants, un treball i una lluita incansable , esforçant-se el doble, renunciant a moltes coses, moltes vegades al seu benestar físic i psíquic, demostrant el doble que ells, mirant de no ficar mai la pota. Abocades per la pressió a un perfeccionisme malaltís. Caminant dia a dia, per la vorera de la culpabilitat i de l’auto responsabilitat i exposades sistemàticament a la penalització publica, per ser guapes o lletges, o per ser intel·ligents, o per ser massa bones, efectives o sexis o per estar gordes, o no anar ben vestides….per parlar massa… o massa poc, per tenir mal caràcter o massa poc, ….i això es la pressió de l’ entorn que marca, arpeta pressiona fins a límits insostenibles.
Perquè després diguin que si no arriben, és perquè no volem o perquè ens tallen les ales o perquè no donem el pas endavant de seure’ns a la taula del Consell.
Així amb tantes inseguretats, patiments i esforços és com les dones d’ aquest país, durant els darrers 40 anys, han aconseguit ser el 60% de les universitàries, tenir menys fracàs escolar, ser mes del 60% de les FP. I han superat el nombre de persones executives que estan per sota dels llocs decisius. I tot això, sense cap recolzament de l’ administració publica, ni dels serveis públics ni de la Reforma Horària, ni d’ ajuts a les famílies , coses que si tenen fa molts anys els altres països europeus.
Per tant, aquesta Llei d’ Igualtat i la nostra de Catalunya del 7/2014, (que encara no s’ ha desplegat) és gràcies a aquesta lluita sistemàtica de totes fins i tot de les que no volen reconèixer-ho.
Mai les Lleis van per davant de la societat, sinó al contrari, van per darrera … i si poden, sempre són restringides, perquè hi ha una tendència molt marcada de resistència al canvi. I en aquest cas, encara més per ser una societat patriarcal , dominada pel poder econòmic patriarcal i que en el fons no volen la igualtat de les dones com s’ està demostrant . Tant pels discursos marcadament masclistes com pels micromasclismes o els enganyosos i tramposos. : “Que mes voleu” Si ja teniu la igualtat” “Ara si que si no pugeu es perquè no voleu”. “Ningú us para, sou vosaltres que us talleu les ales” etc.
O aquesta burla constant “Si no arriben es perquè no son ambicioses, “ perquè no saben negociar els seus sous” perquè es frenen i es tallen les ales”
O ara la moda que des de la Gran patronal, la CEOE i l’ IBEX , amb diners dels nostres impostos , de manera paternalista han declarat que “les dones hem d’ aprendre a liderar, a apoderar-nos a manar , perquè no tenen capacitats i se les ha de formar en lideratge i apoderament…”. Que després ja decidiran ells a qui trien. Això fa més de 10 anys que dura.
Bé doncs, tal com deia, les Lleis es fan per complir . La igualtat , l’ equitat, els drets humans, la llei de quotes, la igualtat salarial, la paritat .. etc.
Però les Lleis de vegades i en alguns casos, poden passar a ser mers tràmits i això no és el que volem nosaltres . Volem una transformació cultural real i profunda, garantia de que les nostres filles trobin un entorn millor i per això hem creat aquesta Escola.
La Llei d’ Igualtat si no s’ entén veritablement a què respon i a quines causes respon pot quedar essent un tràmit per arribar a certs privilegis o a contractes amb la administració publica i això no podem permetre-ho. Perquè la llei és un instrument molt valuós per donar un canvi definitiu a la situació de precarietat de les dones en l’ economia, en l’ empresa i en les seves vides privades, treure-les de la precarietat i de la violència econòmica i patrimonial.
La Llei com eina de transformació social.
El desenvolupament del Pla d’ igualtat en una organització si es fa bé, significa la transformació profunda, d’un canvi cultural de l’ empresa que pot millorar des de l’ambient fins el clima humà, la rendibilitat i fins i tot el compte de resultats i el balanç. A part de que pot passar a ser de les empreses pioneres que transformin a la societat i donin exemple.
Com es pot fer això?. Condicions mínimes.
- Compromís de la direcció. I gestió de persones. Activisme eficient.
- Compromís del Comitè sindical.
- Compromís i activisme d’un nucli prou important de les dones de l’ organització . El que jo en dic, cèl·lules revolucionaries o solars.
La nostra generació vàrem agafar el relleu de les nostres àvies tot i estant en el franquisme. Encara recordo aquell Llibertat , Amnistia, i vàrem agafar el relleu de les sufragistes. Vàrem aconseguir el dret al vot i a entrar a la Universitat. Sinó cap de nosaltres estaria aquí. El dret a la Igualtat, i hem aconseguit el dret a la independència econòmica, però no les condicions que ho facin possible.
Hem aconseguit aquesta Llei d’ Igualtat. Moltes de vosaltres, de les vostres tutores i professores, les nostres filles, han aconseguit arribar a les cotes més altes de poder, però quan han arribat han vist que la pressió, els prejudicis, l’ entramat, els sistemes de creences les castigava i les penalitzava i si tenien família havien de prioritzar la feina a l’ estat emocional de llurs famílies i a la pròpia vida . Moltes, la gran majoria, tiren la tovallola, abandonen. Per què? Perquè l’ entorn es determinant. Qui domina, mana. I perquè quan arribem a dalt s’ adonem que no és el món que volien. I sobretot, que potser no paga la pena perdre la vida per barallar-se constantment i competir dia a dia per seguir mantenir l’ estatus, el lloc, la fein.
Jo em passo el dia aconsellant que no tirin la tovallola perquè llençar la tovallola vol dir tornar a la precarietat, a les voreres, als marges. A la dependència econòmica .
Per tant , la única manera és arribar a dalt per dret , per capacitats molt més que molts dels seus companys, perquè ho fareu millor, però i sobretot quan arribeu a dalt intenteu transformar les coses. Canviar les regles del joc i el lideratge masculí dominant. Però, per això heu de ser moltes per poder fer-ho. Com deia el Mayor Zaragoza fa 20 anys, fins que no s’ arribi com a mínim a un 33% en la cúpula de dalt, mai canviarà res. I ho deia un humanista optimista anys enrere a la UNESCO. Ara ja sabem que heu de ser el 50%.
Situació de les dones en quatre conceptes. Segregació vertical i horitzontal, biaix de gènere, diferencies salarials i de tractament, sostres de vidre, assetjaments, etc.
Entramat. Terra enganxós. Sostre de vidre o de ciment. Laberint . Prejudicis i sistemes de creences. Manca de Serveis. Horaris. Obligatorietat de la dedicació absoluta.
Com deia , nosaltres , les nostres avies, les vostres mares han estat agents de canvi . Ara a vosaltres us toca canviar el més difícil. La cultura patriarcal. Els sistemes de creences patriarcal. Aconseguir la vostra llibertat i la vostra autoestima per autogestionar la vostra vida amb valentia i decisió. I això serà el veritable apoderament.
Hem fet. Hem canviat. Hem transformat. Les dones estem canviant la societat. Som agents de canvi. Però tenim un enemic comú que és universal i que tenim tots i totes. I és que així com tot el sistema bancari té un banc central que regula el patriarcat i el sistema patriarcal te un Banc Central que és el nostre cervell. Un cervell que té uns patrons de pensament patriarcals i masculins creats des de fa milers d’ anys i que ens anem transmeten. Les nenes i els nens durant dos anys no parlen, només aspiren. Són com una esponja.
Són aquests sistemes de pensament, de creences que ens trepen, sense donar-nos compte i que ens separen, ens enemisten. : la veu que tenim tots i totes al cap que no para “Mira aquella que guapa que va”. “Mira que s’ ha comprat”. “Com es que ha arribat a aquest lloc?” Què deu haver fet?. “Mira com deixa sols als nens”. “Mira com ha mirat a l’ altra“ Elles la meitat del temps estan pensant en conservar la seva imatge externa i el seu prestigi i en no cometre errors ara que està a dalt.
Ens ensenyen a ser convenients, a ser adequada i educada. No fer enfadar als poders fàctics. Tenir controlats els forts sentiments de culpabilitat per no arribar a tot. I amb tantes exigències, impossible tenir desitjos sexuals i menys orgasmes satisfactoris.
I tot i així, les dones suportem el sosteniment emocional de la societat .
Ens cal fer un RESSET en les nostres ments i ja que ho tenim tot tant difícil, primer estimar-nos a nosaltres i després, ajudar-nos, ajuntar-nos, cuidar-nos i estimar-nos. I sobretot, una cosa que fan ells i nosaltres no fem:
Conèixer-nos i reconèixer-nos. Reconèixer la nostra vàlua i els nostres lideratges
Això, avui no acaba aquí. Farem una xarxa
Aquest curs fomenta també un espai segur d’intercanvi, de mentoring, de creixement empresarial i personal i sobretot, de recolzament i networking
Trobareu conflictes, dubtes, etc. Només parlant-ne entre nosaltres i amb intervenció d’ expertes podem avançar.
A més, un dels grans problemes que tenen les líders i les directives , és la manca de xarxes de recolzament. Ells ho tenen des de fa milers d’ anys, les cuiden, les potencien, li dediquen recursos públics i tenen un gran entramat públic empresarial i privat. Nosaltres no.
Aquesta és també la vostra Escola, la de les vostres empreses, la dels vostres anhels per fer un país d’ equitat i sostenible i de Be Comú.
